Dos anys d’El Món d’Ahir

 El Món d’Ahir es fa gran: ja té dos anys. Ens ha fet viatjar a totes les èpoques i conèixer històries increïbles. Tot, com sempre, de la mà dels millors autors.

Ara, amb el novè número, El Món d’Ahir celebra el seu segon aniversari amb un disseny renovat i els millors continguts. Amb articles de Paul Preston, Victoria Cirlot, Raquel Ricart, Salman Rushdie, Montserrat Soto, Lluís Agustí i Joaquim Albareda, entre d’altres. I amb un dossier central dedicat al llibre: un objecte, una passió, un vehicle de difusió i també una eina poderosa des de fa mil·lennis. Lectors, escriptors, editors i llibreters de tots els temps són els protagonistes del nou El Món d’Ahir.

En aquests dos anys de vida la revista ha comptat amb articles i textos de noms tan reconeguts com Eduardo Mendoza, Antony Beevor, Chateaubriand, Llucia Ramis, Antonio Rivero Taravillo, Philip Hoare, Empar Moliner, Ignasi Aballí, Enric Juliana, Albert Sánchez Piñol, Francesc Torres, Sergio del Molino, Regina Giménez, Ian Morris, Carles Capdevila, Tomàs Alcoverro, Martín Caparrós, Mònica Planas, Rafel Nadal, Benito Pérez Galdós, Giovanni Boccaccio, Natza Farré, Mathias Énard, Stefan Zweig, Bernardo Atxaga, Groucho Marx, Pere Gimferrer, Charles Chaplin, Jordi Carrión, Enric Casassas, Monika Zgustova, Madeline Beach Carey, Juan Manuel de Prada, Anna Moner, Jordi Puntí, Tony Judt, Adrià Pujol, Éric Vuillard, Marina Garcés i Joan Benesiu, entre d’altres. En total, 166 articles publicats.

Aprofitant aquest segon aniversari, El Món d’Ahir canvia la imatge de les seves cobertes, tot i mantenir l’estil, l’essència i l’esperit de la revista. La del número 9 ha estat il·lustrada per Dina Compadre: amb ella s’inicia una etapa de portades temàtiques relacionades amb el dossier central de cada número.

El Món d’Ahir ha estat reconegut amb el premi a la millor revista de l’any 2017 que atorga l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català i també ha obtingut el premi LAUS d’Or a la millor publicació periòdica i el premi LAUS de Plata a la millor coberta de llibre o revista.

A nivell internacional, ha rebut el reconeixement de l’ADCE (Art Directors Club of Europe) en la categoria de disseny editorial.

 

S’ha presentat el número 3 d’El Món d’Ahir amb un joc d’ucronies

Què hauria passat si …? A partir d’aquesta pregunta, tothom pot imaginar un passat –i un present- alternatiu. Se’n diu ucronia.

Les ucronies són exercicis que plantegen hipòtesis indemostrables i, per tant, són ben poc científiques, però resulten un passatemps gairebé irresistible per a molts historiadors. Imaginar passats alternatius té un interès real, perquè la fabulació sempre implica, per contrast, una reflexió sobre la realitat històrica, sobre la llarga cadena d’esdeveniments que explica el nostre present.

En el número 3 d’El Món d’Ahir, diversos articles parlen de la temptació de canviar el passat, una dèria que ha perseguit narradors i historiadors de tots els temps. Per celebrar-ho, en la presentació de la revista, un escriptor –Albert Sánchez Piñol– i un historiador –Joan B. Culla– van respondre les preguntes ucròniques del públic, preguntes que comencen amb la fórmula ritual què hauria passat si…?

Aquestes són algunes de les situacions que el públic assistent va plantejar:

Què hauria passat si Cartago no hagués estat vençuda per Roma?

Si Napoleó hagués tingut Iphone?

Si Hitler no hagués existit?

Si el mecenes Eusebi Güell no hagués existit, Barcelona seria tan atractiva pels turistes?

Si Colom hagués naufragat?

Què hauria passat si els pigmeus haguessin estat una superpotència?

Si només existís un únic sexe?

O si Jordi Pujol hagués nascut dona?

Celebrem el número 3 de El Món d’Ahir jugant amb les ucronies

Què hauria passat si …? A partir d’aquesta pregunta, tothom pot imaginar un passat –i un present- alternatiu. Se’n diu ucronia.

Les ucronies són exercicis que plantegen hipòtesis indemostrables i, per tant, són ben poc científiques, però resulten un passatemps gairebé irresistible per a molts historiadors. Imaginar passats alternatius té un interès real, perquè la fabulació sempre implica, per contrast, una reflexió sobre la realitat històrica, sobre la llarga cadena d’esdeveniments que explica el nostre present.

En el número 3 d’El Món d’Ahir, diversos articles parlen de la temptació de canviar el passat, una dèria que ha perseguit narradors i historiadors de tots els temps. Per celebrar-ho, en la presentació de la revista, un escriptor –Albert Sánchez Piñol– i un historiador –Joan B. Culla– respondran les preguntes ucròniques del públic, preguntes que comencen amb la fórmula ritual què hauria passat si…?

El Món d’Ahir s’acosta a la història des d’un punt de vista singular, que se situa en la intersecció entre el periodisme, la narrativa i l’assaig. En aquest tercer número, hi han col·laborat autors de renom com Albert Sánchez Piñol, Ian Morris, Sergio del Molino, Albert Vilaró, Regina Giménez i Mònica Planas. També s’hi inclou un text inèdit de Carles Capdevila, un dels últims que va escriure abans del seu malaurat decés.

La presentació serà el dilluns 26 de juny a les 19 h al pati de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47).

Imprescindible confirmar assistència a confirmacions@elmondahir.com

Més informació, vendes i subscripcions:

www.elmondahir.cat