Patria(s) Catalunya, manual d’instruccions

A Patria(s) Catalunya, manual d’instruccions,  Queco Novell, periodista i actor, que fa de Carles Puigdemont i Mariano Rajoy al programa Polònia de TV3,  fa un recorregut a través de la situació política que estem vivint a Catalunya amb l’ajuda de Jordi Évole, Antoni Bassas, Jordi Basté, Artur Mas, Ada Colau, David Fernández, Miquel Iceta, Jordi Turull, Pilar Rahola, Xavier Sardá, Carlos Carrizosa o Enric Millo, així com amb persones anònimes que han viscut els diferents successos en primera persona.

Un documental d’actualitat que ajudarà a entendre el que està passant a Catalunya.

Patria(s) Catalunya, manual d’instruccions és una producció de Minoria Absoluta, ETB – Euskal telebista i Betevé – Televisió de Barcelona.

Ciudades de noche

Ciudades de noche és una sèrie documental que Minoria Absoluta ha produït pel canal Viajar. Quan el sol es pon les ciutats canvien, els llums transformen els carrers i ens ensenyen l’altra cara de la metròpolis. Monuments, places, racons i personatges… Tot es transforma.

A través de la mirada de diferents personalitats que tenen un vincle especial amb la seva ciutat i amb l’ajuda de persones que viuen la nit d’una manera especial Ciudades de Noche ens ensenya la cara nocturna de les principals capitals espanyoles. Des de llocs emblemàtics als racons més especials, Ciudades de noche és una nova manera de veure i viure les ciutats.

Està Passant

Està passant és un informatiu satíric que analitzarà les claus de l’actualitat cada dia, durant 45 minuts, en la franja anterior al Telenotícies Vespre.

El programa, presentat per Toni Soler, ens apropa als principals temes del dia, en una tardor que es preveu intensa, amb especial atenció a l’actualitat política i al seguiment dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Tot plegat, sense renunciar a la sàtira que caracteritza la trajectòria de l’equip de Minoria Absoluta.

Soler està  acompanyat en el plató per Òscar Andreu i Jair Domínguez, dues de les veus més agosarades de l’humor a Catalunya. El programa també compta amb l’Elisenda Carod, la reportera que va allà on estan passant les coses i ho explica.

Com hem canviat

L’any 1992, Televisió de Catalunya va produir el documental Un any a pagès, en què seguia la vida d’una família de pagesos de la Vall d’en Bas -la família Carrera-, durant tot un any i que es va poder veure dins de l’espai 30 minuts de TV3. Ara, vint-i-cinc anys després, un equip de televisió ha tornat a visitar la mateixa família per saber com està i com li ha anat, Com hem canviat explica els canvis més significatius que ha experimentat aquesta família en aquest últim quart de segle.

Com hem canviat s’emetrà per TV3 dins de Sense ficció la tardor de 2017.

En Minoria

Minoria Absoluta engega un nou projecte, el web EN MINORIA (enminoria.com), un nou canal de comunicació. Una finestra que generarà contingut específic per internet. La forma de consumir productes audiovisuals està canviant, el consum de vídeos a les xarxes s’està convertint en l’opció preferida en busca d’entreteniment.

Es per tot això que Minoria Absoluta aposta  per la producció audiovisual pensada, escrita i produïda per ser consumida única i exclusivament a través de les xarxes socials.

EN MINORIA vol ser un altaveu al servei dels nous creadors per presentar els seus projectes tots ells relacionats amb el món de l’entreteniment.

  • Creiem en Internet.
    Perquè Internet és una tele, una sala de cinema i un teatre. Perquè hi cap tot i hi cabem tots. Perquè tothom us pot veure i tothom hi pot crear.
  • Creiem en la bogeria.
    Perquè les coses normals ens avorreixen. Perquè les grans idees comencen amb petites absurditats. Perquè volem veure de què sou capaços.
  • Creiem en la gent.
    Perquè som una comunitat de creadors entusiastes. Perquè Internet té sentit si escoltem el que voleu dir. Perquè serà la vostra plataforma.
  • Creiem que no hi ha gèneres
    Perquè ens agrada l’humor i la ciència ficció i el drama i els documentals i la realitat virtual i els thrillers i l’acció i l’esperpento. Perquè tots fem de tot i consumim sense fronteres.
  • Creiem en les coses que són de veritat.
    Perquè internet és la cultura de l’autenticitat. Perquè no ens agrada si no ens ho creiem. Perquè ja hi ha massa gent copiant a la tele.
  • Creiem en el talent.
    Perquè sabem que hi ha creadors genials que ningú coneix (encara). Perquè volem mostrar talent desconegut. Perquè volem treballar amb els millors.
  • Creiem en l’entreteniment.
    Perquè ens apassiona divertir-nos. Perquè canviaran els mitjans però seguirem gaudint amb els productes ben parits. Perquè ens ho volem passar bé.
  • Creiem en l’esforç.
    Perquè som uns guerrillers. Perquè junts podem fer projectes millors.
  • Creiem en el risc.
    Perquè ha passat el temps de ser convencional. Perquè les coses noves incomoden, però obren portes. Perquè volem descobrir el que consumirem la propera dècada.

El món d’ahir

El món d’ahir és una publicació trimestral dedicada a la història d’autor. Es mou en un espai híbrid entre la literatura, el periodisme i l’assaig, i pretén reivindicar el plaer de llegir història com el què és: una aventura i un retrat de la condició humana al llarg del temps. “Història d’autor” que pren com a referència l’obra de Zweig, d’aquí el títol de la capçalera. Aquesta publicació neix amb la voluntat de  convidar les millors firmes del panorama català, espanyol i internacional per a que escriguin sobre història, encara que no ho hagin fet mai i també vol  rescatar la història en primera persona (cròniques, dietaris, memòries) així com també seleccionar textos de primer nivell dels autors que han escrit sobre temes històrics amb vocació literària.

La publicació es pot adquirir a elmond’ahir.cat, tant els números per separar  com també amb subscripcions anuals. També, es pot comprar directament en llibreries, de moment:

Llibreria Calders, La Central, Documenta, Laie, Alibri, Nollegiu, La impossible, Casa Usher (totes a Barcelona), Saltamartí Llibres (Badalona), L’Espolsada (Les Franqueses), 22 (Girona), Dòria (Mataró), Caselles (Lleida), La Temerària (Terrassa),Cal llibreter (Sant Just Desvern) i Abacus.

 

Astrakan

Astrakan és una col·lecció editorial  d’humor i sàtira engegada per Minoria Absoluta i el segell Columna. El seu títol, Astrakan, uneix dos condicionants indispensables: és el nom d’una ciutat de l’est d’Europa –seguint la tradició de Polònia i Crackòvia– i és una paraula que remet a ‘astracanada’, una derivada de l’humor.

La col·lecció vol tornar a l’humor reposat i combinar obres de creació inèdites amb èxits internacionals, fins i tot reedicions de clàssics o d’altres gèneres que no siguin novel·la.

El primer títol d‘Astrakan és Ha tornat, una novel·la de Timur Vermes que ha aixecat polèmica a Alemanya. És una sàtira sobre Hitler que desmitifica el pervers personatge i imagina un hipotètic retorn del cap nazi a Europa el 2013.

El segon títol publicat és Tria la teva crisi de Júlia Cot i Jordi López Casanovas. Una revisió dels clàssics familiars de Tria la teva aventura que vol retratar amb humor – i no pas fals optimisme – aquesta generació perduda que s’ha vist atrapada en un context històric excepcional.

Pau, la força d’un silenci

A mitjans dels anys 40, Pau Casals és considerat el millor music del moment. Viu exiliat a Prada de Conflent, des d’on intenta ajudar les famílies republicanes amb necessitats, i on sovint ha de protegir-se de la Gestapo que controla la zona. Un cop acabada la guerra, Casals té l’esperança que la victòria aliada suposarà també la fi de la dictadura franquista a Espanya. Però els desitjos de Casals no es compleixen i, en conseqüència, El mestre decideix no tornar a tocar en públic mentre Franco continuï al poder i les potències occidentals no es determinin a forçar la seva caiguda. Mentrestant, malviu de donar classes a alumnes de violoncel. Un d’aquests alumnes, un noi  francès anomenat Pierre, se sent especialment afectat pel fet que un mestre com Pau Casals no ofereixi el seu talent al món. El jove intentarà convèncer el músic que es repensi la seva protesta, argumentant que un concert seu tindria tant ressò que li serviria encara més per cridar l’atenció sobre la injusta situació del seu país. Enmig d’aquest panorama, l’any 1950, coincideix la circumstància que se celebra el 200 aniversari de Bach. Com sigui que Casals és la màxima autoritat en Bach, als precs de Pierre s’afegiran la insistència d’un destacat grup de músics, amics i deixebles del mestre, com ara el famós violinista Alexander Schneider, que aconseguiran fer-lo canviar d’opinió.

L’argument definitiu que farà que Casals torni a tocar és la idea, atrevida i estrafolària, de fer venir els millors músics del món a Prada per celebrar allí el concert d’homenatge a Bach. Un esdeveniment que serà tot un gran èxit mundial. Aquest serà, també, el primer pas perquè Casals reprengui l’activitat pública i, amb poc temps, es converteixi en un abanderat de la causa de la llibertat a tot el món.

Aquesta pel·lícula és una ficció basada en fets reals.

Pau, la força d’un silenci és una tvmovie produïda per MinoriaAbsoluta, TVC-Televisió de Catalunya i Euskal Telebista amb guió de Jordi Vallejo i Maria Jaén, direcció de Manel Huerga i protagonitzada per Joan Pera, Nao Albet, Carme Sansa i Marc Cartes.

 

Polònia

Polònia és un espai d’humor basat en l’actualitat política. Cada setmana fa una anàlisi de l’actualitat a través d’un seguit d’esquetxos on els protagonistes són els polítics, periodistes i personatges mediàtics. Polònia es va estrenar a TV3 el 16 de febrer de 2006. Ha guanyat diferents premis: el 2007 va obtenir el Premi Ondas al millor programa de televisió local, el 2011 va obtenir el Premi ATV al millor maquillatge, el 2012 va obtenir el Premi Zapping al millor programa d’entreteniment. Actualment s’està emetent la 13a temporada.

 

Un cop l’any

Àngel Llàcer torna a la direcció amb Un cop l’any, una comèdia romàntica protagonitzada per Mar Ulldemolins i David Verdaguer que es podrà veure al Teatre Poliorama de Barcelona a partir de novembre de 2017.

Un cop l’any és l’adaptació de Same Time, Next Year un espectacle original de Bernard Slade que va triomfar als anys 70 a Broadway popularitzat arreu del món gràcies pel·lícula del mateix títol protagonitzada per Ellen Burstyn i Alan Alda.

L’any 1975, després de passar la primera nit junts en un hotel, dos amants decideixen seguir amb la seva relació en secret: només es trobaran un cop l’any, el mateix dia, a la mateixa habitació, mentre la resta de la seva vida segueix amb els seus matrimonis i fills.

Durant el transcurs dels següents 25 anys, hauran de fer front a l’evolució que experimentaran les seves respectives llars i, al mateix temps, adaptar-se als canvis socials i històrics que també afectaran les seves vides.

Un cop l’any és una producció de Minoria Absoluta i Cow Theatre.

La Víctor

La Víctor és una docuficció produïda per Minoria Absoluta i TVC-Televisió de Catalunya. L’actriu Míriam Iscla rep l’encàrrec d’interpretar el personatge de Víctor Català, del qual només sap que era una dona i que escrivia. Per obtenir informació que l’ajudi a posar-se a la pell de l’escriptora, inicia una ruta que la portarà a entrevistar-se amb les persones que millor coneixen el pensament i l’obra de l’autora empordanesa.

A mesura que l’actriu comença a endinsar-se en el món de Víctor Català, la veurem transformar-se en el personatge i reaccionar davant de les informacions que exposen els entrevistats, ja sigui per confirmar-les o per respondre-hi.

El documental anirà construint, d’aquesta manera, l’enigmàtic personatge d’aquesta dona, Caterina Albert, que va haver d’amagar-se rere un nom d’home, Víctor Català. Una pionera que, potser sense saber-ho, va obrir camí per totes les dones que volen defensar la seva vocació.