Pau Casals

Pau Casals és una tvmovie basada en fets reals. A mitjans dels anys 40, Pau Casals és considerat el millor músic del moment. Viu exiliat a Prada de Conflent, des d’on intenta ajudar les famílies republicanes amb necessitats, i on sovint ha de protegir-se de la Gestapo que controla la zona. El mestre ha decidit no tornar a tocar en públic mentre Franco continuï al poder i les potències occidentals no es decideixin a forçar la seva caiguda. Mentrestant, malviu de donar classes a alumnes de violoncel. Un d’aquests alumnes, un noi  francès anomenat Pierre, se sent especialment afectat pel fet que un mestre com Pau Casals no ofereixi el seu talent al món. El jove intenta convèncer el músic que es repensi la seva protesta, argumentant que un concert seu tindria tant ressò que li serviria encara més per cridar l’atenció sobre la injusta situació del seu país. Malgrat la resistència de Casals, Pierre mourà tots els fils que calgui, acudirà a coneguts del violoncel·lista i farà gestions amb les associacions amb influències, per aconseguir el seu objectiu. Finalment, l’alumne doblegarà la resistència del mestre, i Pau Casals celebrarà el concert desitjat, amb un gran èxit mundial. Aquest serà el primer pas perquè Casals reprengui l’activitat pública i, amb poc temps, es converteixi en un abanderat de la causa de la llibertat a tot el món.

Pau Casals és una tvmovie produida per MinoriaAbsoluta, TVC-Televisió de Catalunya i Euskal Telebista amb guió de Jordi Vallejo i Maria Jaén, direcció de Manel Huerga i protagonitzada per Joan Pera, Nao Albet, Carme Sansa i Marc Cartes.

 

Descalç sobre la terra vermella

Descalç sobre la terra vermella és una minisèrie televisiva, basada en el llibre de Francesc Escribano del mateix títol i amb guió de Maria Jaén i Marcos Bernstein, narra la vida del bisbe català Pere Casaldàliga -figura emblemàtica tant a Catalunya com a Espanya o Amèrica Llatina-, i la seva incansable lluita a favor dels pobres i els més desafavorits de la regió brasilera del Mato Grosso.

La producció combina l’acció i el misticisme a parts iguals mitjançant unes imatges impactants, tant pel paisatge del Mato Grosso com pel xocant paisatge humà i social on transcorre l’acció.

Aquesta minisèrie ha estat premiada:

  • Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a TV
  • Millor TV movie  i millor guió al Seoul International Drama Awards 2014 (SDA),
  • Gold Medal 2014 al New York Festival International TV & Films Awards en la categoria de minisèries
  • 2 Premis Fipa (Festival International de Programmes Audiovisuels) de Biarritz al millor actor (Eduard Fernández) i millor música (David Cervera)
  • Premi al millor film per a televisió al Festival Internacional Zoom Igualada i també finalista com a millor minisèrie al Festival Prix Europa

Cervantes contra Lope

Cervantes contra Lope és una TV Movie que retrata l’enfrontament que van viure a començaments del segle XVII dos dels escriptors més  famosos de la història de la literatura europea, Miguel de Cervantes i  Félix Lope de Vega. El tema es tracta com un suposat documental. Un equip de televisió del segle XXI es trasllada al Madrid de 1614 per entrevistar  Cervantes,  Lope i la gent que els envolta. És el moment de l’aparició de El Quijote de Avellaneda i ha esclatat amb tota la seva força la rivalitat entre els dos genis. El documental se submergeix en la intriga sobre la identitat d’Avellaneda, i de passada descriu a Cervantes i Lope de Vega com dos personatges brillants però plens d’inseguretats i insatisfets permanentment.

14 d’Abril, Macià contra Companys

14 d’abril, Macià contra Companys, és una producció de Minoria Absoluta per TV3. Es tracta d’una ficció televisiva sota l’aparença formal d’un documental, que figura que ha estat enregistrat l’any 1932, però amb els mètodes, l’estil i els mitjans propis del 2011. Gràcies a aquesta llicència temporal, els protagonistes d’un dels episodis cabdals de la Catalunya del segle XX comenten els fets en primera persona, mentre una càmera tafanera ens ajuda a reviure el que va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d’abril de 1931, els tres dies de vigència de la República Catalana. Tot plegat, amb l’objectiu de mostrar la grandesa i la precarietat d’un gest mig improvisat per part de Companys, corregit en clau sobiranista per Macià i que va derivar en una baralla a crits entre els dos grans mites de la nostra història contemporània. Va ser una acció audaç que va fer caure el rei i va fer possible l’autogovern català per primer cop des de 1714.

14 d’abril: Macià contra Companys es va projectar al Festival de San Sebastián dins de la secció Zabaltegi-Especiales. Ha guanyat el Premi Gaudí a la millor pel·lícula per televisió. També ha estat programada al festival Made in Catalonia Film Festival de Melbourne.