La gent de l’escala

La gent de l’escala és el relat en primera persona d’aquells que van defensar l’Institut Pau Claris de Barcelona l’1 d’octubre de 2017. Un documental que posa cara als protagonistes d’unes imatges que es van fer virals en molt poca estona: les d’un agent de la Policia Nacional saltant des de l’escala i etzibant una puntada de peu a un ciutadà.

Tots hem vist imatges de l’actuació policial d’aquell dia en diferents col·legis. Però a La gent de l’escala, és la primera vegada que les persones que eren a un col·legi electoral, el de l’Institut Pau Claris expliquen com van viure aquells fets, minut a minut, des que es van llevar fins que la policia va entrar al col·legi i es va endur les urnes, així com els moments i dies posteriors.

La gent de l’escala és una història narrativament trepidant i emocionalment intensa. Durant una mica menys d’una hora, es descobreix un grup de gent que no es coneixien de res i que, per unes hores, van tenir un vincle molt fort. Un vincle que es plasma en una imatge: la de tots i totes asseguts a l’escala, esperant que arribi la policia.

23 testimonis, de totes les edats, condicions socials, ideologia, gent d’un mateix barri que estaven allà en aquell moment, tracen una crònica que ens interpel·la com a espectadors més enllà de qüestions polítiques. Així, coneixerem com van viure aquells moments la Maria i el Pau, mare i fill, que van anar plegats al col·legi i que van acabar a l’hospital i interposant una denúncia per danys. També escoltarem el punt de vista d’un grup de bascos i mallorquins que eren al col·legi electoral i que van ser claus en la defensa de les urnes; viurem la reacció de la María José, una àvia combativa que va acabar fent fora els policies del col•legi, escales avall; la vivència de la Raquel, que va estar setmanes sense menjar ni dormir; i el testimoni de la Marta, que, després de ser arrossegada escales avall per dos policies i d’acabar amb els dits embenats, va ser acusada de ser “la gran mentida de l’1O”.

La gent de l’escala van poder votar? Creuen que hi ha fractura social? En quin moment es troben, ara? Com s’expliquen la violència policial un any després? Han digerit què els va passar? I sobretot, tornarien a seure a l’escala del Pau Claris sabent que serien agredits?

23 persones van denunciar haver patit ferides durant la intervenció policial a l’Institut Pau Claris. A principis de setembre el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha començat a investigar tres agents del Cos Nacional de Policia per l’actuació en aquell col·legi. El jutge considera l’actuació “desproporcionada i perillosa”. Els agents de la Policia Nacional que van participar en l’operatiu del Pau Claris  han rebutjat participar en aquest documental.

Megaestructuras: Sagrada Familia

Megaestructuras: Sagrada Familia Com es construeix una catedral de pedra en ple segle XXI?

Quan estigui acabada, la Sagrada Família de Barcelona serà l’església més alta del món. Es va començar a construir fa 136 anys, però encara falta un terç per edificar. Cap altre construcció porta tant temps en construcció. Ara, una tècnica molt avançada, multipilca per deu el ritme de construcció de l’obra i marca un nou repte: acabar el 2026 coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Ara mateix, s’estan aixecant les sis torres centrals. S’arribarà a temps?

Megaestructuras: Sagrada Familia mostra el repte que suposa aixecar una catedral de pedra, en ple segle XXI, enmig d’un entorn urbà, com és el centre de Barcelona amb la dificultat afegida dels milers de visitants que cada dia van a admirar aquesta monumental obra arquitectònica.

Aquest documental produït per  Minoria Absoluta per a National Geographic es podrà veure la tardor de 2018 a Espanya i també a nivell mundial a través de la xarxa de canals internacionals de National Geographic, distribuïda a 172 pïsos i 43 idiomes.

Un vasco en Polonia

L’actor Gorka Otxoa, es trasllada a Catalunya per repassar els últims esdeveniments succeïts de la mà dels personatges del programa Polònia. Humor i rigor periodístic per ajudar a entendre les claus de les properes eleccions catalanes.  Gorka Otxoa fa un recorregut per diferents espais de la ciutat de Barcelona i pel plató de Polònia intercalant alguns sketxs i entrevistes amb diferents periodistes que donen la seva visió de la situació que es viu a Catalunya: Mónica TerribasCarles Francino, Neus Tomás, Enric Juliana i Glòria Serra.

Un vasco en Polonia és una producció de Minoria Absoluta per a ETB2.

 

Patria(s) Catalunya, manual d’instruccions

A Patria(s) Catalunya, manual d’instruccions,  Queco Novell, periodista i actor, que fa de Carles Puigdemont i Mariano Rajoy al programa Polònia de TV3,  fa un recorregut a través de la situació política que estem vivint a Catalunya amb l’ajuda de Jordi Évole, Antoni Bassas, Jordi Basté, Artur Mas, Ada Colau, David Fernández, Miquel Iceta, Jordi Turull, Pilar Rahola, Xavier Sardá, Carlos Carrizosa o Enric Millo, així com amb persones anònimes que han viscut els diferents successos en primera persona.

Un documental d’actualitat que ajudarà a entendre el que està passant a Catalunya.

Patria(s) Catalunya, manual d’instruccions és una producció de Minoria Absoluta, ETB – Euskal telebista i Betevé – Televisió de Barcelona.

Com hem canviat

L’any 1992, Televisió de Catalunya va produir el documental Un any a pagès, en què seguia la vida d’una família de pagesos de la Vall d’en Bas -la família Carrera-, durant tot un any i que es va poder veure dins de l’espai 30 minuts de TV3. Ara, vint-i-cinc anys després, un equip de televisió ha tornat a visitar la mateixa família per saber com està i com li ha anat, Com hem canviat explica els canvis més significatius que ha experimentat aquesta família en aquest últim quart de segle.

Com hem canviat s’emetrà per TV3 dins de Sense ficció la tardor de 2017.

La Víctor

La Víctor és una docuficció produïda per Minoria Absoluta i TVC-Televisió de Catalunya. L’actriu Míriam Iscla rep l’encàrrec d’interpretar el personatge de Víctor Català, del qual només sap que era una dona i que escrivia. Per obtenir informació que l’ajudi a posar-se a la pell de l’escriptora, inicia una ruta que la portarà a entrevistar-se amb les persones que millor coneixen el pensament i l’obra de l’autora empordanesa.

A mesura que l’actriu comença a endinsar-se en el món de Víctor Català, la veurem transformar-se en el personatge i reaccionar davant de les informacions que exposen els entrevistats, ja sigui per confirmar-les o per respondre-hi.

El documental anirà construint, d’aquesta manera, l’enigmàtic personatge d’aquesta dona, Caterina Albert, que va haver d’amagar-se rere un nom d’home, Víctor Català. Una pionera que, potser sense saber-ho, va obrir camí per totes les dones que volen defensar la seva vocació.

España en dues trinxeres, la Guerra Civil en color

A partir del material elaborat per a la realització de la sèrie documental España dividida, la guerra civil en color -que estrena Dmax-,  s’ha fet un llargmetratge, que porta per títol Espanya en dues trinxeres, la Guerra Civil en color i  que es podrà veure a diferents cinemes a partir del divendres 28 d’octubre. Prèviament a l’estrena es farà un passi al cinema Doré de Madrid, el 25 d’octubre i un altre passe al cinema Verdi de Barcelona el dimecres 26.

Espanya en dues trinxeres, la Guerra Civil en color és un llargmetratge  documental en què, per primera vegada a Espanya el material d’arxiu original de la Guerra Civil ha estat digitalitzat a 4K i acolorit per obtenir un material únic que mostrarà la Guerra Civil com mai abans s’havia vist: en color.

Un equip format per més de 50 persones ha treballat durant un any i mig, sota la direcció de Francesc Escribano i Lluís Carrizo, per aconseguir una obra audiovisual que narra d’una forma objectiva una de les èpoques més obscures de la història  contemporània d’Espanya.

Aquest llargmetratge ha estat possible gràcies al laboriós procés de selecció, digitalització i acoloriment d’entre els més de 450 títols de la guerra civil espanyola que s’han conservat.

Buscando a Agirre

Buscando a Agirre és un documental dirigit per Francesc Escribano i s’emmarca dins del projecte audiovisual d’EiTB per a recordar la figura i valors del lehendakari José Antonio Agirre, que va presidir el primer Govern Basc fa 80 anys.

L’element principal del documental és la presència de l’actor Daniel Grao, que després de rebre la proposta d’interpretar al Lehendakari Agirre, comença una recerca sobre el personatge. El documental acompanya a Grao en el seu  viatge a través de la geografia personal i sentimental del Lehendakari, amb l’objectiu d’elaborar un retrat humà de l’històric dirigent basc i poder-lo interpretar.

Aquest és el punt de partida del projecte, una proposta innovadora que reinventa la biografia documental, introduint elements de ficció. 

Acompanyen a Grao en el seu viatge diversos experts que han estudiat a fons la figura del Lehendakari, i també, les persones que el van conèixer de ben a prop. En paral·lel a aquest recorregut l’actor interpreta al personatge en els moments claus de la seva trajectòria i a partir de les paraules reals que el Lehendakari va pronunciar.

Buscando a Agirre és una coproducció de Minoria Absoluta i New Digital Media Euskadi.

Buscando a Cervantes

Buscando a Cervantes, una innovadora ficció documental, en què l’actor Alberto San Juan es posa a la pell de Miguel de Cervantes a través d’una doble dimensió: com entrevistador que visita als experts en la vida i obra de l’autor a la recerca de  respostes, però també dóna vida al mateix escriptor per construir un relat a dues bandes ple de ritme i interès.

Malgrat ser un dels escriptors  més cèlebres de la literatura universal, la vida de Miguel de Cervantes està plena d’ombres que no deixen veure un recorregut biogràfic precís. Buscando a Cervantes vol donar llum a aquests passatges foscos intentant respondre qüestions com: On i quan va néixer? Era ric o vivia en la misèria? Com va ser la seva vida íntima? Realment, li faltava una mà? Va voler ser escriptor? Per què va tenir tant èxit El Quijote? Qui va escriure El Quijote de Avellaneda?

Suñol, un crit valent

Suñol, un crit valent  és un documental produït pel F.C. Barcelona i realitzat per Minoria Absoluta.  Suñol, un crit valent mostra la figura de Josep Suñol, que tot i ser president del Barça poc més d’un any va marcar una forma de fer i ser dins del club, la seva empremta va ser fonamental. Aquest industrial català, propietari d’una empresa sucrera i dirigent catalanista els anys 20 i 30, va transformar el Barça, de club esportiu a institució ciutadana referent de tot el país.

Generació D

En Marc volia ser matemàtic però va acabar estudiant telecomunicacions i sent un emprenedor. L’Anna desitjava que la seva vida fos totalment diferent de la dels seus pares, el Carles, en canvi, sempre ha tingut els seus com el model a seguir. En Dani tenia molt clar que volia una guitarra elèctrica. La Neus té una visió molt particular en relació amb l’amor i les relacions de parella, la Cristina ha voltat molt per intentar trobar el seu lloc. L’Israel nascut en el nucli d’una família de valors molt tradicionals, va travessar una adolescència emocionalment complicada i en Xavier va marxar de Tremp tan aviat com va poder per dedicar-se a la fotografia professional. Aquest grup de joves van néixer durant els últims mesos del franquisme. És la Generació D, perquè formen part de la primera generació que ha crescut en democràcia.  La primera vegada que van sortir a la televisió era l’any 1989, tenien entre 15 i 17 anys. Després d’aquell primer contacte, diferents equips de TV3 hem seguit la trajectòria d’aquest grup de joves fins al dia d’avui.  Formen part d’una generació única i volem saber com viuen i com veuen la vida. I, sobretot, com canvia la seva perspectiva i la seva visió amb el pas el temps. Per aquest motiu s’han entrevistat cada set anys. Primer quan tenien quinze anys, després als vint-i-pocs, més tard als 30 i ara, quan ratllen els 40, els hem anat a trobar una vegada més. Han canviat molt? Pensen molt diferent? Ja saben que volen ser quan siguin grans? Ja saben qui són?

Pere Casaldàliga, les claus i la vida

Coincidint amb l’estrena de la minisèrie Descalç sobre la terra vermella Minoria Absoluta ha produït el documental Pere Casaldàliga, les causes i la vida. És un documental que, aprofitant el rodatge de la minisèrie al Mato Grosso, fa un repàs a la vida, la tasca i pensament del bisbe Pere Casaldàliga.

El documental compta amb imatges del rodatge de la minisèrie, fragments de diferents reportatges  que TV3 –Televisió de Catalunya, ha fet durant aquests 30 anys de vida, sobre la figura de Pere Casaldàliga ( dos programes del 30 minuts de 1985 i 1992, el programa Paral·lel de 1999,  Pere Casaldàliga, militant de l’esperança de 2005 i el programa Persones humanes de 1995)  i també imatges inèdites del bisbe a São Félix d’Araguaia enregistrades per Francesc Escribano l’any 1998 quan el va anar a visitar per escriure el llibre Descalç sobre la terra vermella en el que es basa aquesta minisèrie.

A través de tot aquest material es desvetlla el pensament del bisbe Casaldàliga, parla de la seva relació amb l’Església, denuncia  la passivitat de les societats desenvolupades davant la situació d’indefensió dels indígenes, de la seva relació amb Catalunya o de la seva opció de vida i de lluita contra la injustícia social.