Megafactorías: Calidad Pascual

Megafactorías: Calidad Pascual explica el repte que suposa per a una gran empresa processar i envasar llet els 365 dies de l’any sense alterar la qualitat de la materia primera. Des de fa 50 anys, Calidad Pascual treballa per a produir 1 milió de litres de llet. L’esforç i la inquietud del seu fundador, Tomás Pascual, va aconseguir que l’empresa fos pionera en produir en el mercat lleter espanyol el procés UHT, el tetrabrik i la llet descremada, són pioners en tècniques de conservació i envasat de productes làctics.

Megafactorías: Calidad Pascual segueix el procés des del moment en que es munyen les vaques fins que la llet està llesta per ser comercialitzada, un procés que no pot sobrepassar les 24 hores, el documental ens detalla tots els processos necessaris per a garantir la máxima qualitat del producte.

Aquest és un documental és una producció de Minoria Absoluta per al canal National Geographic.

 

1939-1975 La España de Franco en color

1939-1975 La España de Franco en Color és un llargometratge documental que comença quan s’acaba la Guerra Civil espanyola. Després de la victòria dels sublevats a la Guerra Civil, Franco es converteix en Caudillo d’Espanya. L’exèrcit, l’Església i la Falange són els pilars de la seva dictadura. En els primers anys, s’elimina qualsevol rastre de republicanisme i es reprimeixen, castiguen i executen a tots aquells assenyalats com a enemics de la pàtria. El règim franquista s’alinea amb Hitler i Mussolini, però quan la Segona Guerra Mundial es decanta pel bàndol aliat, Franco es veu obligat a desmarcar-se del feixisme. El NO-DO, el noticiari oficial del Règim, s’encarrega de projectar una imatge ideal d’Espanya que emmascara la realitat d’un país que està aillat, endarrerit i empobrit. la Guerra Freda brinda una oportunitat a Franco per a sobreviure en el nou ordre mundial. El seu Règim, ultrareligiós i anticomunista trova en el Vaticà i en els Estats Units els seus nous avals internacionals. Els anys 60 són la dècada de l’esplandor del franquisme. El desanvolupament econòmic, el boom del turisme i l’èxode del camp a les zones industrials transformen el país. També creixen els moviments obrers i estudiantils i la dissidència política, els quals, el Règim reprimeix amb duresa. Amb l’assassinat de Carrero Blanco, l’any 1973, comença l’agonia del franquisme. El Caudillo mor 20 de novembre de 1975 però l’ombra de la dictaura previurà en el futur.

Tot això és el que explica aquest documental, i ho fa d’una manera que fins el moment no s’havia fet: en color. S’ha tingut accés als fons documentals de la Filmoteca Espanyola, el més important dels quals és el NO-DO. Però a més dels noticiaris del NO-DO s’ha treballat amb altres arxius dels fons de la Filmoteca Espanyola com, per exemple, l’Arxiu històric, Documentals en blanc i negre, Documentals en color i Revista Imágenes.

L’equip de documentació ha buscat imatges de molts altres fons fílmics com són la Filmoteca Basca, la Filmoteca de Catalunya, REUTERS, NARA, OTAN Archives o British Pathé. També s’ha realitzat un laboriós procés de recerca de fotografies, premsa i documents procedents d’agències i mitjans com EFE, ABC, ALBUM, La Vanguardia, Arxiu General de l’ Administració o l’Arxiu de Salamanca, la Fundació 1 de mayo…

Aquest projecte dóna continuïtat al llargmetratge España en dos trincheras, la Guerra Civil en Color, i és una clara aposta per a seguir produïnt llargmetratges documentals històrics que faran que el passat no caigui en l’oblit. I aquesta és la mateixa aposta que s’ha fet amb l’acoloriment.

 

La Sagi, una pionera del Barça

Anna Maria Martínez Sagi va ser l’any 1934 la primera dona en formar part de la junta directiva del FC Barcelona. Tenia 27 anys i encarnava un model de dona independent i moderna. Va ser
esportista, poeta i periodista. La seva militància feminista i republicana li va costar enfrontaments i exili.

La Sagi, una pionera del Barça recupera la memòria d’una persona tan extraordinària com oblidada. Nascuda en un família benestant, ja lligada al Barça dels primers temps, Anna Maria Martínez Sagi va aprofitar el moment històric excepcional de la segona república per desafiar les convencions i lluitar per la independència pròpia i, per extensió, de les dones.

En el documental l’actriu Anna Sahun es posa en la pell d’Anna Maria Martínez Sagi. Recorre les seves passes i busca qui la va conèixer i qui va estudiar la seva obra per tal d’entendre qui era i poder-la representar millor. Un format que combina documental i ficció per apropar-nos a una dona pionera del seu temps.
El FC Barcelona recupera la seva memòria amb la docu-ficció  La Sagi, una pionera del Barça que ha coproduït juntament amb Televisió de Catalunya i Minoria Absoluta.

La gent de l’escala

La gent de l’escala és el relat en primera persona d’aquells que van defensar l’Institut Pau Claris de Barcelona l’1 d’octubre de 2017. Un documental que posa cara als protagonistes d’unes imatges que es van fer virals en molt poca estona: les d’un agent de la Policia Nacional saltant des de l’escala i etzibant una puntada de peu a un ciutadà.

Tots hem vist imatges de l’actuació policial d’aquell dia en diferents col·legis. Però a La gent de l’escala, és la primera vegada que les persones que eren a un col·legi electoral, el de l’Institut Pau Claris expliquen com van viure aquells fets, minut a minut, des que es van llevar fins que la policia va entrar al col·legi i es va endur les urnes, així com els moments i dies posteriors.

La gent de l’escala és una història narrativament trepidant i emocionalment intensa. Durant una mica menys d’una hora, es descobreix un grup de gent que no es coneixien de res i que, per unes hores, van tenir un vincle molt fort. Un vincle que es plasma en una imatge: la de tots i totes asseguts a l’escala, esperant que arribi la policia.

23 testimonis, de totes les edats, condicions socials, ideologia, gent d’un mateix barri que estaven allà en aquell moment, tracen una crònica que ens interpel·la com a espectadors més enllà de qüestions polítiques. Així, coneixerem com van viure aquells moments la Maria i el Pau, mare i fill, que van anar plegats al col·legi i que van acabar a l’hospital i interposant una denúncia per danys. També escoltarem el punt de vista d’un grup de bascos i mallorquins que eren al col·legi electoral i que van ser claus en la defensa de les urnes; viurem la reacció de la María José, una àvia combativa que va acabar fent fora els policies del col•legi, escales avall; la vivència de la Raquel, que va estar setmanes sense menjar ni dormir; i el testimoni de la Marta, que, després de ser arrossegada escales avall per dos policies i d’acabar amb els dits embenats, va ser acusada de ser “la gran mentida de l’1O”.

La gent de l’escala van poder votar? Creuen que hi ha fractura social? En quin moment es troben, ara? Com s’expliquen la violència policial un any després? Han digerit què els va passar? I sobretot, tornarien a seure a l’escala del Pau Claris sabent que serien agredits?

23 persones van denunciar haver patit ferides durant la intervenció policial a l’Institut Pau Claris. A principis de setembre el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha començat a investigar tres agents del Cos Nacional de Policia per l’actuació en aquell col·legi. El jutge considera l’actuació “desproporcionada i perillosa”. Els agents de la Policia Nacional que van participar en l’operatiu del Pau Claris  han rebutjat participar en aquest documental.

Megaestructuras: Sagrada Familia

Megaestructuras: Sagrada Familia. Com es construeix una catedral de pedra en ple segle XXI?

Quan estigui acabada, la Sagrada Família de Barcelona serà l’església més alta del món. Es va començar a construir fa 136 anys, però encara falta un terç per edificar. Cap altra construcció porta tant temps en construcció. Ara, una tècnica molt avançada, multiplica per deu el ritme de construcció de l’obra i marca un nou repte: acabar el 2026 coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Ara mateix, s’estan aixecant les sis torres centrals. S’arribarà a temps?

Megaestructuras: Sagrada Familia mostra el repte que suposa aixecar una catedral de pedra, en ple segle XXI, enmig d’un entorn urbà, com és el centre de Barcelona amb la dificultat afegida dels milers de visitants que cada dia van a admirar aquesta monumental obra arquitectònica.

Aquest documental produït per  Minoria Absoluta per a National Geographic es podrà veure la tardor de 2018 a Espanya i també a nivell mundial a través de la xarxa de canals internacionals de National Geographic, distribuïda a 172 pïsos i 43 idiomes.

Un vasco en Polonia

L’actor Gorka Otxoa, es trasllada a Catalunya per repassar els últims esdeveniments succeïts de la mà dels personatges del programa Polònia. Humor i rigor periodístic per ajudar a entendre les claus de les properes eleccions catalanes.  Gorka Otxoa fa un recorregut per diferents espais de la ciutat de Barcelona i pel plató de Polònia intercalant alguns sketxs i entrevistes amb diferents periodistes que donen la seva visió de la situació que es viu a Catalunya: Mónica TerribasCarles Francino, Neus Tomàs, Enric Juliana i Glòria Serra.

Un vasco en Polonia és una producció de Minoria Absoluta per a ETB2.

 

Patria(s) Catalunya, manual d’instruccions

A Patria(s) Catalunya, manual d’instruccions,  Queco Novell, periodista i actor, que fa de Carles Puigdemont i Mariano Rajoy al programa Polònia de TV3,  fa un recorregut a través de la situació política que estem vivint a Catalunya amb l’ajuda de Jordi Évole, Antoni Bassas, Jordi Basté, Artur Mas, Ada Colau, David Fernández, Miquel Iceta, Jordi Turull, Pilar Rahola, Xavier Sardá, Carlos Carrizosa o Enric Millo, així com amb persones anònimes que han viscut els diferents successos en primera persona.

Un documental d’actualitat que ajudarà a entendre el que està passant a Catalunya.

Patria(s) Catalunya, manual d’instruccions és una producció de Minoria Absoluta, ETB – Euskal telebista i betevé – Televisió de Barcelona.

Com hem canviat

L’any 1992, Televisió de Catalunya va produir el documental Un any a pagès, en què seguia la vida d’una família de pagesos de la Vall d’en Bas -la família Carrera-, durant tot un any i que es va poder veure dins de l’espai 30 minuts de TV3. Ara, vint-i-cinc anys després, un equip de televisió ha tornat a visitar la mateixa família per saber com està i com li ha anat, Com hem canviat explica els canvis més significatius que ha experimentat aquesta família en aquest últim quart de segle.

 

La Víctor

La Víctor és una docuficció produïda per Minoria Absoluta i TVC-Televisió de Catalunya. L’actriu Míriam Iscla rep l’encàrrec d’interpretar el personatge de Víctor Català, del qual només sap que era una dona i que escrivia. Per obtenir informació que l’ajudi a posar-se a la pell de l’escriptora, inicia una ruta que la portarà a entrevistar-se amb les persones que millor coneixen el pensament i l’obra de l’autora empordanesa.

A mesura que l’actriu comença a endinsar-se en el món de Víctor Català, la veurem transformar-se en el personatge i reaccionar davant de les informacions que exposen els entrevistats, ja sigui per confirmar-les o per respondre-hi.

El documental anirà construint, d’aquesta manera, l’enigmàtic personatge d’aquesta dona, Caterina Albert, que va haver d’amagar-se rere un nom d’home, Víctor Català. Una pionera que, potser sense saber-ho, va obrir camí per totes les dones que volen defensar la seva vocació.

España en dues trinxeres, la Guerra Civil en color

A partir del material elaborat per a la realització de la sèrie documental España dividida, la guerra civil en color -que estrena Dmax-,  s’ha fet un llargmetratge, que porta per títol Espanya en dues trinxeres, la Guerra Civil en color.  

Espanya en dues trinxeres, la Guerra Civil en color és un llargmetratge  documental en què, per primera vegada a Espanya el material d’arxiu original de la Guerra Civil ha estat digitalitzat a 4K i acolorit per obtenir un material únic que mostrarà la Guerra Civil com mai abans s’havia vist: en color.

Un equip format per més de 50 persones ha treballat durant un any i mig, sota la direcció de Francesc Escribano i Lluís Carrizo, per aconseguir una obra audiovisual que narra d’una forma objectiva una de les èpoques més obscures de la història  contemporània d’Espanya.

Aquest llargmetratge ha estat possible gràcies al laboriós procés de selecció, digitalització i acoloriment d’entre els més de 450 títols de la guerra civil espanyola que s’han conservat.

Aquest llargmetratge es podrà veure a diferents cinemes a partir del divendres 28 d’octubre. Prèviament a l’estrena es farà un passi al cinema Doré de Madrid, el 25 d’octubre i un altre passe al cinema Verdi de Barcelona el dimecres 26.

Buscando a Agirre

Buscando a Agirre és un documental dirigit per Francesc Escribano i s’emmarca dins del projecte audiovisual d’EiTB per a recordar la figura i valors del lehendakari José Antonio Agirre, que va presidir el primer Govern Basc fa 80 anys.

L’element principal del documental és la presència de l’actor Daniel Grao, que després de rebre la proposta d’interpretar al Lehendakari Agirre, comença una recerca sobre el personatge. El documental acompanya a Grao en el seu  viatge a través de la geografia personal i sentimental del Lehendakari, amb l’objectiu d’elaborar un retrat humà de l’històric dirigent basc i poder-lo interpretar.

Aquest és el punt de partida del projecte, una proposta innovadora que reinventa la biografia documental, introduint elements de ficció. 

Acompanyen a Grao en el seu viatge diversos experts que han estudiat a fons la figura del Lehendakari, i també, les persones que el van conèixer de ben a prop. En paral·lel a aquest recorregut l’actor interpreta al personatge en els moments claus de la seva trajectòria i a partir de les paraules reals que el Lehendakari va pronunciar.

Buscando a Agirre és una coproducció de Minoria Absoluta i New Digital Media Euskadi.

Buscando a Cervantes

Buscando a Cervantes, una innovadora ficció documental, en què l’actor Alberto San Juan es posa a la pell de Miguel de Cervantes a través d’una doble dimensió: com entrevistador que visita als experts en la vida i obra de l’autor a la recerca de  respostes, però també dóna vida al mateix escriptor per construir un relat a dues bandes ple de ritme i interès.

Malgrat ser un dels escriptors  més cèlebres de la literatura universal, la vida de Miguel de Cervantes està plena d’ombres que no deixen veure un recorregut biogràfic precís. Buscando a Cervantes vol donar llum a aquests passatges foscos intentant respondre qüestions com: On i quan va néixer? Era ric o vivia en la misèria? Com va ser la seva vida íntima? Realment, li faltava una mà? Va voler ser escriptor? Per què va tenir tant èxit El Quijote? Qui va escriure El Quijote de Avellaneda?