España en dues trinxeres, la Guerra Civil en color

A partir del material elaborat per a la realització de la sèrie documental España dividida, la guerra civil en color -que estrena Dmax-,  s’ha fet un llargmetratge, que porta per títol Espanya en dues trinxeres, la Guerra Civil en color i  que es podrà veure a diferents cinemes a partir del divendres 28 d’octubre. Prèviament a l’estrena es farà un passi al cinema Doré de Madrid, el 25 d’octubre i un altre passe al cinema Verdi de Barcelona el dimecres 26.

Espanya en dues trinxeres, la Guerra Civil en color és un llargmetratge  documental en què, per primera vegada a Espanya el material d’arxiu original de la Guerra Civil ha estat digitalitzat a 4K i acolorit per obtenir un material únic que mostrarà la Guerra Civil com mai abans s’havia vist: en color.

Un equip format per més de 50 persones ha treballat durant un any i mig, sota la direcció de Francesc Escribano i Lluís Carrizo, per aconseguir una obra audiovisual que narra d’una forma objectiva una de les èpoques més obscures de la història  contemporània d’Espanya.

Aquest llargmetratge ha estat possible gràcies al laboriós procés de selecció, digitalització i acoloriment d’entre els més de 450 títols de la guerra civil espanyola que s’han conservat.

Buscando a Agirre

Buscando a Agirre és un documental dirigit per Francesc Escribano i s’emmarca dins del projecte audiovisual d’EiTB per a recordar la figura i valors del lehendakari José Antonio Agirre, que va presidir el primer Govern Basc fa 80 anys.

L’element principal del documental és la presència de l’actor Daniel Grao, que després de rebre la proposta d’interpretar al Lehendakari Agirre, comença una recerca sobre el personatge. El documental acompanya a Grao en el seu  viatge a través de la geografia personal i sentimental del Lehendakari, amb l’objectiu d’elaborar un retrat humà de l’històric dirigent basc i poder-lo interpretar.

Aquest és el punt de partida del projecte, una proposta innovadora que reinventa la biografia documental, introduint elements de ficció. 

Acompanyen a Grao en el seu viatge diversos experts que han estudiat a fons la figura del Lehendakari, i també, les persones que el van conèixer de ben a prop. En paral·lel a aquest recorregut l’actor interpreta al personatge en els moments claus de la seva trajectòria i a partir de les paraules reals que el Lehendakari va pronunciar.

Buscando a Agirre és una coproducció de Minoria Absoluta i New Digital Media Euskadi.

Buscando a Cervantes

Buscando a Cervantes, una innovadora ficció documental, en què l’actor Alberto San Juan es posa a la pell de Miguel de Cervantes a través d’una doble dimensió: com entrevistador que visita als experts en la vida i obra de l’autor a la recerca de  respostes, però també dóna vida al mateix escriptor per construir un relat a dues bandes ple de ritme i interès.

Malgrat ser un dels escriptors  més cèlebres de la literatura universal, la vida de Miguel de Cervantes està plena d’ombres que no deixen veure un recorregut biogràfic precís. Buscando a Cervantes vol donar llum a aquests passatges foscos intentant respondre qüestions com: On i quan va néixer? Era ric o vivia en la misèria? Com va ser la seva vida íntima? Realment, li faltava una mà? Va voler ser escriptor? Per què va tenir tant èxit El Quijote? Qui va escriure El Quijote de Avellaneda?

Suñol, un crit valent

Suñol, un crit valent  és un documental produït pel F.C. Barcelona i realitzat per Minoria Absoluta.  Suñol, un crit valent mostra la figura de Josep Suñol, que tot i ser president del Barça poc més d’un any va marcar una forma de fer i ser dins del club, la seva empremta va ser fonamental. Aquest industrial català, propietari d’una empresa sucrera i dirigent catalanista els anys 20 i 30, va transformar el Barça, de club esportiu a institució ciutadana referent de tot el país.

Generació D

En Marc volia ser matemàtic però va acabar estudiant telecomunicacions i sent un emprenedor. L’Anna desitjava que la seva vida fos totalment diferent de la dels seus pares, el Carles, en canvi, sempre ha tingut els seus com el model a seguir. En Dani tenia molt clar que volia una guitarra elèctrica. La Neus té una visió molt particular en relació amb l’amor i les relacions de parella, la Cristina ha voltat molt per intentar trobar el seu lloc. L’Israel nascut en el nucli d’una família de valors molt tradicionals, va travessar una adolescència emocionalment complicada i en Xavier va marxar de Tremp tan aviat com va poder per dedicar-se a la fotografia professional. Aquest grup de joves van néixer durant els últims mesos del franquisme. És la Generació D, perquè formen part de la primera generació que ha crescut en democràcia.  La primera vegada que van sortir a la televisió era l’any 1989, tenien entre 15 i 17 anys. Després d’aquell primer contacte, diferents equips de TV3 hem seguit la trajectòria d’aquest grup de joves fins al dia d’avui.  Formen part d’una generació única i volem saber com viuen i com veuen la vida. I, sobretot, com canvia la seva perspectiva i la seva visió amb el pas el temps. Per aquest motiu s’han entrevistat cada set anys. Primer quan tenien quinze anys, després als vint-i-pocs, més tard als 30 i ara, quan ratllen els 40, els hem anat a trobar una vegada més. Han canviat molt? Pensen molt diferent? Ja saben que volen ser quan siguin grans? Ja saben qui són?

Pere Casaldàliga, les claus i la vida

Coincidint amb l’estrena de la minisèrie Descalç sobre la terra vermella Minoria Absoluta ha produït el documental Pere Casaldàliga, les causes i la vida. És un documental que, aprofitant el rodatge de la minisèrie al Mato Grosso, fa un repàs a la vida, la tasca i pensament del bisbe Pere Casaldàliga.

El documental compta amb imatges del rodatge de la minisèrie, fragments de diferents reportatges  que TV3 –Televisió de Catalunya, ha fet durant aquests 30 anys de vida, sobre la figura de Pere Casaldàliga ( dos programes del 30 minuts de 1985 i 1992, el programa Paral·lel de 1999,  Pere Casaldàliga, militant de l’esperança de 2005 i el programa Persones humanes de 1995)  i també imatges inèdites del bisbe a São Félix d’Araguaia enregistrades per Francesc Escribano l’any 1998 quan el va anar a visitar per escriure el llibre Descalç sobre la terra vermella en el que es basa aquesta minisèrie.

A través de tot aquest material es desvetlla el pensament del bisbe Casaldàliga, parla de la seva relació amb l’Església, denuncia  la passivitat de les societats desenvolupades davant la situació d’indefensió dels indígenes, de la seva relació amb Catalunya o de la seva opció de vida i de lluita contra la injustícia social.

Macià contra Companys, les claus del 14 d’abril

Macià contra Companys, les claus del 14 d’abril és un documental que Minoria Absoluta va produir per Sense ficció de TV3 aprofitant l’emissió de la tvmovie 14 d’abril, Macià contra Companys, també produïda per Minoria Absoluta.

A través de diversos historiadors i dels actors, guionistes i director de la pel·lícula s’analitza el context en què es desenvolupa la història.

L’Equip Ideal

L’any 2006 el FC Barcelona i UNICEF van signar una aliança global per permetre el desenvolupament de programes de  suport a milers d’infants que viuen en situacions de vulnerabilitat a tot al món.

L’equip ideal explica la història de cinc nois i noies de Ghana i de com l’esport els ajuda a ser millors persones a través d’aquests programes. El documental se centra en el dia a dia de la Joyce, la Bernice, la Salamatu, en Bawa i en Benjamin. Tots ells tenen entre 12 i 18 anys, procedeixen d’extractes socials pobres i fan algun tipus d’esport. I és, precisament, aquesta pràctica esportiva el que els permet assumir una sèrie de valors com el treball en equip, l’esforç, la disciplina o l’acceptació de la derrota, entre d’altres.

Per explicar la importància educativa de l’esport, a més dels cinc protagonistes, L’equip ideal també compta amb la participació de diferents experts (mestres, responsables d’ONGs, personal d’Unicef, familiars dels protagonistes, etc.) i de Carles Puyol, capità del primer equip de futbol del Barça.

L’equip ideal també ens situa en el context social i econòmic en què viuen els seus protagonistes, ja que aborda aspectes com la pobresa, el treball infantil, les mancances materials a les escoles, l’absentisme dels professors o les malalties de transmissió sexual.

elBulli, l’últim vals

elBulli, l’últim vals és un documental  coproduït per Minoria Absoluta i Visual 13 que explica l’últim sopar que es va servir a elBulli abans de tancar les portes per convertir-se en fundació.

Aquest últim sopar es va servir el 30 de juliol de 2011 i un únic equip de televisió en va ser testimoni, el de elBulli, l’últim vals. Aquella nit Ferran Adrià es va rodejar dels més  prestigiosos xefs, els quals en algun moment, van treballar a elBulli: RenéRedzepi (Noma), Joan Roca (El Celler de Can Roca), Andoni Luis Aduriz (Mugaritz), Grand Achat (Alinea), Massimo Bottura (Ostreria Francescana) i José Andrés (Think food Group).

El documental també  descobreix a través d’una entrevista molt personal, com va viure Ferran Adrià aquella experiència.

Cop al banc central

Minoria Absoluta ha produït el documental Cop al Banc Central, dirigit per Neus Sala. És el relat del què va succeir el cap de setmana del 23 i 24 de maig de 1981 quan un grup de persones van assaltar la seu del Banc Central situada a la Plaça Catalunya de Barcelona i van retenir 263 ostatges. A través de les veus dels protagonistes i, sobretot, a través del testimoni de Juan José Martínez, àlies “El Rubio” líder dels atracadors, aquest documental explica tots els esdeveniments que van envoltar aquest assalt i que van convertir la seu del Banc Central en el centre polític i militar de l’estat espanyol durant dos dies. Polítics, policies, periodistes i ostatges van decidir explicar, per primera vegada, com van viure aquella situació en què, sense saber com, van ser protagonistes de l’atracament més gran de la història de l’Espanya democràtica.

El documental compta amb el testimoni, entre d’altres, de Jordi Pujol, en aquell moment president de la Generalitat; Narcís Serra, l’aleshores alcalde de Barcelona; el General Aramburu Topete, director general de la Guàrdia Civil l’any 1981; i el cap dels GEOS, Enrique Esteban. Cop al Banc Central es va emetre per TV3 i TVE.